19 de juliol de 2016

O'France 2016 - Larzac

Sis dies de curses amb un dia de descans entremig ha sigut el que ens han preparat al O'France 2016. La zona de competició, la ja molt coneguda pels seus meravellosos i ultratècnics terrenys, la zona de Larzac.

Diumenge comencem el pròleg, un Sprint al poble de Nant, a on ens allotgem. Ja de bon matí mentre esmorzem sentim els corredors córrer per l'estret carreró al que dóna la finestra del nostre menjador.

Fa una calor espantosa i no puc sinó pensar que aquests dies que vindran podran ser molt i molt durs degut a les tant altes temperatures, les llargues distàncies dels recorreguts (fins a 15km molt tècnics) i el tipus de terreny amb molt poques ombres.
Corro el Sprint tot prenent-me'l bàsicament com una forma d'activar-me de cara a la cursa del dia següent.

- Dilluns comencen les curses de debò. Al nou mapa de Puech Roucous fem una cursa de llarga distància de 15'3km amb canvi de mapa al control 26.
Afortunadament, ens llevem amb un dia de turmenta i baixada de temperatures. Gràcies a això, la duresa de la cursa disminueix considerablement.
De tots els dies, aquest és el menys tècnic, tot i així faig més d'un error. Acabo satisfet d'haver finalitzat la cursa en molt més bones condicions físiques de les que m'esperava.

- Dimarts seguim amb una altra llarga distància. El centre de competició segueix sent el mateix al del dia anterior.
En aquesta ocasió utilitzem una zona de bosc que ja al 2008 havíem conegut combinada amb zones semiobertes clàssiques de la zona. La gran quantitat d'elements rocosos càrstics, típics de la zona fan molt divertida la cursa. També són determinants  les diverses taques de verds 3 que esquitxen tot el mapa. 
Possiblement el que més gaudeixo és la combinació d'orientació en zona de bosc amb poca visibilitat, de semioberts càrstics i de vesant. Una cursa genial!

- Dimecres correm una mitja per la mateixa zona però estrenant-ne una nova part. Combinem també diferents tipus d'orientació. En aquesta ocasió, s'afegeixen les vessants amb gran quantitat de roques i molt poca visibilitat que seran un atractiu nou al dels dies anteriors.
No acabo gens satisfet de la meva cursa tot i gaudir al màxim del terreny i mapa.

- Després d'un dia de descans, arranquem amb "el mapa"! Les Bouzigases!! Ja utilitzat al 2008, aquest és un dels millors mapes de la zona pel que al nivell tècnic es refereix. En aquesta edició, l'escala no serà 1:5000 sinó 1:7500, amb la qual cosa encara s'haurà d'afinar millor la vista i concentració.
Tot i tractar-se d'una mitja, els temps de guanyador s'escapen considerablement del previst però no crec que ningú li sàpiga greu, doncs cada minut corregut en aquest mapa val més del doble que en qualsevol altre.
Faig una cursa dolenta degut a 3 errors; f5, f11 i f14. Molts i molts minuts d'error per no saber adequar ni la velocitat de cursa ni el tipus d'orientació.

- I finalment dissabte correm l'última cursa, una llarga, també a Les Bouzigases, però aquest cop combinant una zona menys tècnica a l'oest amb la mateixa de la mitja del dia anterior.

Gust agre-dolç per mi, doncs tot i que estic fent una cursa més que bona, al control 23, a falta de 2 controls, perdo 10 minuts. Fins al moment havia controlat la situació en tot moment però al entrar a la zona més tècnica del mapa, em relaxo i tot i ser a pocs metres del control en dues ocasions, no sé on sóc i em cauen gran quantitat de minuts.

Després de tot, gran satisfacció de poder acabar amb totes les curses. La veritat és que venint dels 5 dies de Sòria i amb les llargues distàncies que teníem, no confiava en poder acabar-les totes.
Com sempre Larzac no decep! És sens dubte un dels millors i més tècnics terrenys que conec.

8 de juliol de 2016

Trofeu Pinares 2016


Cinc dies i sis curses són les que hem corregut durant aquests dies a Sòria en el Trofeo Pinares.

Alguns mapes no eren nous, d'altres sí. Tot i així els ja utilitzats en edicions anteriors, jo no els coneixia massa. Així que, per la meva part, doble luxe.

El 1er dia fèiem una mitja al mapa de Navaleno. La zona és molt maca i presenta molts elements rocosos que augmenten la dificultat tècnica. Els traçats són una mica llargs per tractar-se d'una llarga.
Fa molta calor, això pot haver afectat en els temps de guanyadors. El desnivell també s'afegeix a la duresa de la cursa.
Faig força errors i sobretot acabo molt cansat, preguntant-me com aguantaré els dies que queden.


El 2on dia ens espera una llarga, llarguíssima a St. Leonardo de Yagüe. El traçat és molt adequat per a la modalitat. Llargs trams, duresa, eleccions d'itinerari...

Entenc que és una cursa pensada per a 90 minuts del guanyador però finalment se'n van als 102min. Sortint a les 11:36 pateixo la calor des del primer moment. Tot i així, sabent de la distància de la cursa, porto camel-bak i m'ho prenc amb calma i finalitzo dignament.

Gaudeixo molt, doncs a part de llargs trams de navegació també hi ha dificultat tècnica en l'atac als controls.


El 3er dia consisteix en dos Sprints. El primer és a Playa Pita, junt al càmping a on ens allotgem. És un sprint de bosc, la qual cosa sempre és d'agrair. La vegetació és qui és decisiva en l'orientació doncs és força densa i et desvia amb facilitat. Personalment ho passo molt bé tot i fer un desastre de cursa.

A la tarda correm a Vinuesa un Sprint urbà. Bé, no tinc massa a dir d'aquesta cursa. Jo ja no gaudeixo massa els sprints urbans i a part el poble tampoc resulta tenir multitud de carrerons que poguessin dificultar la carrera. El desnivell és força elevat i fa que els temps surtin lleugerament per sobre del previst.


Els 4rt dia estrenem mapa a Covaleda. Ja al centre de competició veiem que el bosc és molt net i que la velocitat de cursa serà molt elevada.

De seguida, només començar la cursa entrem en una zona de roques preciosa i a part és tècnica. En aquesta zona la vegetació ja no és tant neta, fet que per a mi és un punt a favor.
Em diverteixo molt a tota la cursa però lamento no haver pogut aprofitar més la zona tècnica de roques. Pensava que l'utilitzaríem al dia següent però finalment no és així. Suposo que es prioritza la navegació i aspecte físic al tractar-se d'una llarga.
A partir del control 11 començo a notar un fort dolor al genoll i la veritat que em desanimo força. Tot i així no afluixo ni abandono.


El 5è dia tornem a Covaleda però com deia abans, en una zona nova. Correm una mitja al·lucinant. 
La zona és plena de roques i el traçat ens submergeix entre elles. Molts controls i canvis de direcció fan que em diverteixi de principi a fi. Faig un error d'uns 2min al primer control però la resta la soluciono bé.


A part de la cursa també gaudeixo de veure que el genoll no em molesta. A veure com evoluciona...!

Felicitats a tota l'organització per a la mega-currada organitzativa que ens ha fet gaudir al més alt nivell!!!