CEO 2013 - Navalcan

Com és habitual, durant la Setmana Santa s'han celebrat els Campionats d'Espanya d'Orientació. En aquesta ocasió han sigut a Navalcan (Toledo) en una zona on ja s'hi havia corregut fa uns anys.

Les previsions meteorològiques eren força adverses però finalment, exceptuant el dia de la llarga, el temps ens acompanya.

Degut a les circumstàncies personals i com a conseqüència, un mal estat de forma físic i tècnic, em prenc aquestes curses com a unes més i no com a objectiu de temporada com altres anys. Per aquest motiu, també, m'aventuro a viatjar per primer cop tant lluny i jo tot sol amb la petita, la qual cosa implica estar més pendent d'ella que de les carreres en sí. Haig de reconèixer que l'experiència ha sigut de lo més positiva. Això sí, gràcies en moltes ocasions a l'ajuda dels amics.

Divendres tot sortint de la casa on ens allotgem, em plantejo seriosament si quedar-m'hi o arriscar-me a anar fins a la zona de competició. Plou força i desconec com estarà la zona del centre de competició. Afortunadament, m'animo a desplaçar-m'hi i, tot i fer un mal dia per sortir amb nens, a la guarderia els tenen molt ben protegits de pluja, vent i fred.

A la llarga, tenia decidit de dies enrere no fer-la tota, doncs no sé si aguantaré tantes curses en tants pocs dies. El recorregut que faig, però, el gaudeixo molt, tot i fallar escandalosament aquí i allà. Em costen les distàncies, em menjo molts ratllats i tanques innecessaris... etc,etc.

A estones plou a bots i barrals, els camins estan fangosos, els aiguamolls son basses i els torrents semblen canals. Pròxims a meta un control t'obliga a posar-te dins l'aigua fins a la cintura. En resum, una aventura de les que m'agraden.

Dissabte, el dia canvia radicalment, surt el sol i fa un dia radiant. Fins i tot em cremo la pell després de moltes hores sota el sol entre els relleus i el sprint.

Als Relleus faig la 1era posta i segueixo fent errades i més errades. Corro en el segon equip de Catalunya i acabem en 6a posició.

Tot i fer molt bon dia el terreny segueix moll i, ja de camí al triangle, les ordes de corredors ens enfanguissem  els uns als altres de mala manera.

Després de 6 horetes fent temps, finalment corro el que serà un divertit Sprint de bosc. Començo força bé, però seguint amb la dinàmica de les dues curses anteriors acabo fent errors greus, a la f6 i f8.

I finalment, diumenge, arriba la Mitja. Aquesta es corre en una zona amb gran quantitat de roques on és important agafar el criteri de generalització, doncs totes no hi poden figurar.

De totes les curses del cap de setmana, és en la que acabo amb més bones sensacions, ja que tot i uns moments de dubte de camí a la f1. després mantinc el contacte amb el mapa en tot moment. Molts trams curts i pocs de navegació fan que tampoc tinguis gran marge de confusió. Com a conseqüència, els errors cauen més en l'atac que en l'aproximació.

Seguidament i un cop acabada la cursa... cotxe i ave de viatge cap a casa amb l'Uxia que millor i més fàcil no m'ho podia haver posat.

Mesos enrere, no creia pas que pogués corre aquest CEO, així que la sensació global és molt satisfactòria.