31 de gener de 2011

Entrenos a l'Aveyron

.
Gèlid cap de setmana a la zona de l’Aveyron. No confio gaire amb els pronòstics meteorològics, però aquest cop son precisos.
.
Arribem el divendres a la nit i aprofitem per fer el primer d’un total de 5 entrenos. Aquest serà al mapa de La Couvertoirade on hi fa vent i força fred, tot i que no suficient per fer enrera al petit grup d’orientadors amb “mono” de terrenys tècnics que ens hi hem desplaçat. Tot i ser un mapa on hi he corregut moltes vegades, la foscor de la nit converteix la zona en nova totalment.
.
Si la nit del divendres era freda, dissabte ho serà més! A primera hora comença a nevar i en questió de poques hores tenim una gruix de neu important que farà del que queda de cap de setmana una aventura en un entorn preciós però dur.
.
Pel matí fem un entreno al mapa de Les Rives consistent en 3 bucles amb una distància total d’uns 8km en una zona realment tècnica. Anar llegint i trobar les fites és viable, fer-ho amb fluidesa ja és una altra cosa. Entreno impressionant!
A la tarda fem uns intervals curts amb sortida en massa al mapa de La Salvetat (a l’oest de La Couvertoirade).
Pels que no estem prou cansats o el fred no se’ns ha ficat prou a dins, quan es fa fosc fem el tercer del dia. Una nocturna al mapa de Le Caylar poble.
.
Per diumenge al matí queda la cirereta del pastís. Les Bouzigasses! Un paradís pels orientadors, un dels millors terrenys on he corregut mai!
A escala 1:5000 per poder encabir la immensa quantitat de detall que hi ha, és un laberint de roques cobert d'una vegetació que no sempre et permet fer el que tu voldries.
Extremadament tècnic, mereix les 7h de viatge entre anada i tornada des de Barcelona. La 1h 19min que em dura l'entreno se'm fa molt, però que molt curta!
.
El dia que pugui fer un entrenament o competir en una mapa com aquest amb fluidesa i sense fallar ni parar de córrer en cap moment, ja no tindrà alicient fer orientació! …o en tindrà més que mai?!
.

23 de gener de 2011

The Wild Boar Rogaining 2011

.
The Wild Boar Rogaining o el que és el mateix, El Rogaining del Porc Senglar, ha estat el primer que corro d'aquesta modalitat, que tant de moda s'està posant últimament a Catalunya. L'experiència ha estat dura però al mateix temps gratificant.
Personalment diria que és un punt entremig entre les curses d'orientació i les curses de muntanya. És a dir, orientació, però força física i resistència per damunt de tècnica.
.
Originàriament els Rogainings eren de 24h però afortunadament hi han versions retallades de 6h com era la que corríem en Vicenç Clarena (alias Clariana) i jo aquest dissabte a l'Espluga Calba.
Comencem força forts per la quantitat d'hores que ens queden per davant però és que la sortida en massa dels més de 300 corredors ens dispara l'adrenalina. Passada la primera hora, comencem a agafar el nostre ritme. Ja sigui per errades seves o per encert nostre, a prop de les 2h de cursa portem la mateixa puntuació que l'equip guanyador, és a dir, no anem tant malament com ens pensàvem a priori. Ens motivem!
Segons van passant les hores el nostre ritme disminueix, doncs ni un ni l'altre estem gens acostumats a distàncies tan llargues.
.
En quant a l'elecció de fites a marcar, durant els minuts previs a la sortida ens marquem un itinerari inicial, però un cop a l'altre punta del mapa, i ja amb una referència més clara del nostre ritme, anem variant l'elecció. En general, creiem haver fet una bona tria tot i que lamentem haver deixat la f39, doncs no era massa lluny de la nostra ruta i a última hora ens sobren prou minuts per haver-la fet tot i que no suficients per anar a alguna propera a meta. Bé, suposo que, aquesta és una de les dificultats del rogainings. ;-)
Altres dificultats son l'escala 1:20.000 i l'equidistància 10m junt amb el fet que la cartografia sigui molt generalitzada. Això obliga a fer eleccions de ruta bàsicament per camins, doncs aventurar-se a travessar el bosc pot ser una gran pèrdua de temps.
.
Tot i inicialment pendre'm la cursa com un entreno per agafar fons, haig de reconèixer que gaudeixo de l'aventura i no descarto repetir!!!
.

20 de gener de 2011

Nocturna al Parc de l'Oreneta

.
La cursa del Parc de l'Oreneta, Barcelona, s'ha convertit ja en una clàssica entre les nocturnes.
El terreny (Collserola) ja sabem que no és el més idoni per a l'orientació però tractant-se d'una cursa de la lliga nocturna on la qualitat del mapa no és el prioritari, podem dir que ha estat un bon entreno.
Per altra banda, divertit, perque corríem en equip. D'un total de 21 fites n'hi havien 2 (33 i 35) que havien de fer els dos corredors, la resta ens les podíem repartir com vulguessim. L'última condició era que la darrera fita (38) s'havia de fer junts.
.
Faig equip amb en Vicenç Clarena (alias "Clariana") amb qui, a diferència de quan corro sol, només rebre el mapa, ens aturem i utilitzem tot el temps necessari per repartir-nos les fites i fer així una bona estratègia.
Personalment (circuit vermell) faig moltes errades  en les fites de més a l'oest on el terreny és força brut i quan arribo a l'última, ell que les ha clavat, ja m'està esperant. La marquem i cap a meta!

13 de gener de 2011

Castellar del Vallès

.
Des de fa uns quants anys que a Bombers de Barcelona per aquestes dates es corre una cursa de muntanya per diferents indrets de Catalunya. Aquest any, al igual que l'anterior, s'ha fet a Castellar del Vallès.
La cursa és iniciativa i l'organitza en Brugaroles, un company de torn i parc.
.
Per diversos motius encara no l'havia corregut mai, però haig de reconèixer que, si més no aquest cop, ha valgut la pena! Estava igual o més ben muntada que les poques curses de muntanya que he corregut amb anterioritat. Recorregut molt ben senyalitzat, punts de control, avituallament en cursa i meta, informació prèvia de la cursa...! 
.
El circuit, a més a més d'alternar desnivells positius i negatius, ens conduia per dins de corriols ben estrets, baixades tècniques i alguna pujada on difícil era mantenir el ritme de carrera i ens ajudavem de mans, braços i fins i tot orelles! ;-)
.
Eren 12'5km amb 600m de desnivell. La intenció era apretar a les pujades i afluixar a les baixades, però tractant-se d'una cursa entre companys de feina, el "pique" ha fet acte de presència i he apretat tot el que he pogut.

9 de gener de 2011

Nocturna a El Vendrell

.
La primera cursa del 2011 ha estat a El Vendrell. Em feia especial il.lusió corre-la ja que en aquest poble és on em vaig criar de petit. Jo vivia a 4km d'aquí però aquí va ser on vaig anar a la guarderia, a l'escola, a l'institut, on vaig fer els primers amics, el primers amors, les primeres borratxeres, porros, ratlles, punxades a la vena... (bé, això últim és broma!).
.
El poble ha canviat molt des de que jo el rondava amunt i avall. La bogeria inmobiliaria va fer que creixés desmesuradament. Ara, ja pot presumir de tenir un cony de centre comercial amb multicines, tot d'urbanitzacions ronyoses al seu voltant, que s'hagi convertit en pseudo-ciutat dormitori d'aquells que treballen a Barcelona o area metropolitana i d'allotjar a tota mena de quillos i nouvinguts amb gel.lava a qui ben poc els importen les tradicions i cultura pròpia de la zona. Sí, ...bé, això és el progrés, el futur!!
.
En fi, tot i així els carrers del nucli urbà poc han canviat, així que tot em sonava moltíssim. Vaig poder passar una molt bona estona corrent de nit entre la gent pels racons del poble. Molt encertada la idea de sortir en un lloc diferent a l'arribada. Això implicava que l'estratègia havia de ser diferent. Alguns vam caure en el parany! Una cursa molt divertida!
Com de costum, al ser un recorregut score, la meva tria d'itinerari va ser desastrosa. I és que em precipito. Em donen el mapa i surto sense pensar, com un gos de caça rera un conill.