30 de maig de 2008

BOLQUÈRE

El diumenge passat es van fer uns entrenaments a prop de Bolquère mentre corriem els Sprints de la Seu. Aquest dijous era un bon dia per tornar a pujar a la zona i fer-los. Durant aquest mes de maig he perdut el compte de les vegades que he fet aquest trajecte (bcn-quillanne) però els terrenys s’ho mereixen.

A la tornada, entre els dos entrenos, l’alçada de la zona(1600m) i que no estic en bona forma, estic fet pols. L’andemà, guardia a bombers i passat altre cop amunt. Aquest cop com a organització a Saldes (tot i així portaré la roba per si ens dona temps de fer algun entrenillo tot i que ho dubto).



1er entrenament

No sé ben be on vam aparcar però si que sé que arribar a la sortida ens va costar 20min de carrera!! Tenint en compte que corria amb en Tommi...quan vam arribar al començament de l'entreno ja estava esbufegant!! :-p


El terreny preciós! algunes zones de bosc net però espès que donava sensació de correr a escandinavia.

De cami a la Fita11 trobo un turó que em porta a fer un error en paral·lel.


2on entrenament

Fisicament em costa començar però de cami a la fita2 entro en calor. El terreny em motiva!
Errors a les fites 7 11 i 13
La zona nova del mapa només amb corbes de nivell



Curiós perque al tornar i entrar a Catalunya la polisssia nasssional ens para per demanar-nos lors papeles”!! Clar, en Tommi fa cara de ser d’alguna màfia rumana! perque... amb la cara de bon noi que faig jo….per mi no pot ser! ;-) Despres de 10min fent trucades s’adonen que som gent de ! –“Pueden uztedes prozeguí” -“Con Dios!” - (...a pendre per... )

26 de maig de 2008

ANIVERSARI A LA MASIA

El diumenge despres de l’empatx d’orientacio vam fer un break de brúixola. Bé, de fet no del tot (ja us explicaré).
Resulta que el dia 16 de maig va ser el meu aniversari:
- Felicitats, felicitats!! Anys i anys….per molts anys a la una per molts anys....
- Gracies gracies Déu us ho pagui amb pocs fills i molts intents!!

…així que vam organitzar una costellada a la Masia dels meus pares (son pagesos de raïm i olivera). Vam fer xai, butifarra i pollastre amb pa amb tomàquet i all i oli i tot banyat amb vi i cava. Ah, i la Silvia es va currar un tiramisú que nomes ella sap fer. En definitiva, aliment d’atletes d’Elit.

Se’m va ocorrer fer algo per divertir a la colla però què podia ser? Al final la idea va ser una gimcana. Em vaig currar un petit mapa de la zona i els vaig posar 10 proves, una a cada control. Havien de trobar els controls i alli fer la prova que tocava.

Proves de l’estil: beu un got de vi i digues quants graus té, o, recull mostres de farigola, romani, argilaga…etc i també els vaig posar una prova que en un gimcana ma mare ens va fer quan jo i mon germa erem petitets. Es tractava de tapar-los els ulls i fer-los tocar i identificar el que jo els anava donant. La gràcia esta en que l’ultim objecte era un “cap de pollastre”!!. jeje haurieu de veure les cares que posaven!! (Bé, ara no penseu que ma mare es una mica psicopata…es que a mon germa i a mi ens agradaven les “emocions fortes” i ella ho sabia!!)

A diferencia dels 2 dies anteriors el sol no va fer acte de presencia. Ni per un moment. Clar, no ho vam contractar!! Nota mental: “sol” per l’any que ve! Va ploure toooot el dia. Però tot i així uns quants es van atrevir a fer-la. Crec que ho van fer més per mi que per altre cosa, pobrets!
Els vaig dir que no calia correr pero que el temps contava així que ja els veus tots corrent com a desesperats!!! Quina colla de picats!!! :-p

A la Silvia i a mi ens va tocar recollir “fites” amb la panxa plena. Un entreno per el cap de setmana que ve a Saldes.

2 DIES - 4 MAPES a la Cerdanya



CAMPIONAT de CATALUNYA d'SPRINT - La SEU
Dies enrere no pensava en pujar fins a La Seu per fer un parell de Sprints. Dona la sensacio que fer un viatje de 2h fins a la Seu per 2 carreres de 15-20 minuts no val la pena, però haig de confessar la meva equivocació. Tant els terrenys escollits, els traçats com l’organització del xinoxano van ser inmillorables.

La veritat es que els Sprints no se’m donen massa bé i aquest cop no ha sigut una excepció. Pendre decissions tant ràpides mentre corres al teu màxim no es algo que tingui per la mà. Ara despres dels 2 sprints d’aquest cap de setmana a un li agafen ganes de tornar-hi per intentar millorar. Feia temps que no disfrutava tant en un circuit urbà i sprint com el de Castellciutat.


Del xinoxano s'anunciava que havien contractat SOL per aquest cap de setmana! Bé, domcs, en el moment de les curses complint amb el contracte el solet apareixia. Contactes amb els de dalt?¿?¿

1er sprint - Classificatoria


2on sprint - FINAL



ENTRENAMENTS a la CERDANYA
Com m’havia promès a mi mateix el dissabte passat, em quedava pendent acabar l’entreno a La Quillanne. Així que, ja que pujava fins a la Cerdanya pels Campionats de Catalunya d’Sprint aprofitaria l’ocasió per fer un parell d’entrenos.

1er La Quillane
Pel matí: La segona part del llarg entrenament del passat dissabte amb alguna fita afegida. Les cintes han resistit a les plujes i s'ha de aprofitar abans no les retirin.

Idea: En general intento seguir els esperons ,com diu en Tommi, amb "disciplina" com a elements lineals més que seguir la brúixola per desplaçar-me de fita a fita .


Curiositat: de la fita 12 a la 13 una ratlleta despistada que no sap si puja o si baixa!! (en el cercle blau).
Amb el cansament em despista una mica fins que m'adono que es un error del mapa.


Vaig tenir sort ja que tot i fer força fresqueta no em va arribar a ploure.




2on Els Inferns.
Per la tarda: Al acabar l'anterior entreno just es posa a ploure. Sembla que finalment les plujes anunciades començaran i ja no pararan fins no se sap quan. Tot i així quan arribo a La Seu sembla que els nubols s'apartin i apareix el sol perque pugui disfrutar dels terrenys de Bellestar-Els Inferns.
Aquest cop faig el circuit que es va correr a D21E. També té la "maleïda" fita2 que tot i trobar-la bé se'm torna a resistir mes de lo normal.

Em costa arrancar. De fet no han passat mes que 2 horetes dels 9'5km del mati. ufff ufff! Pero acaba valent la pena, el terreny mes tecnic no pot ser!
Quan acabo.... torna a ploure!!!

18 de maig de 2008

ENTRENAMENTS a LA QUILLANE

El passat dissabte dia 17, al meus 31anys i 1dia ;-) sortint de guardia vaig anar a l'entrenament organitzat per en Tommi a La Quillane (al NW de La Llagonne). Tot i ser França la veritat es que en 2 horetes arribes a la zona. Els entrenaments eren al mateix mapa que es va correr Els Dos Dies de la Cerdanya de l'any passat.

Quan vam arribar feia força fresqueta i estava algo ennubolat i poc despres de començar a correr va començar a ploure i ja no va parar en tot el dia. Tot sigui pels nostres pantants!!!

El primer entrenament tenia com a objectiu controlar el rumb.

La veritat es que es feia dificil en les zones pantanoses ja que la vegetació t'obligava a desplaçar-te constantment.

escala 1:15.000



Tirades destacables:

Fita 4: Tot i mantenir el rumb tot el que vaig poder, un cop arribo a l'altre banda de la zona pantanosa em resituo quan des de l'esperó veig les grans pedres que hi han al SE del control.

Fita 6: Mantinc el rumb però em creuo a dos corredors que tot just surten del control 3! Identifico les pedres del turó al N del control. Curiós perque tant a en Tommi, B2 com a mi ens passa el mateix.... ¿?¿?

Fita 9: Al arribar a la zona trobo pedres que no apareixen al mapa. Acabo tenint-me que resituar al camí!!

Fita 11: Intento sense massa exit passar per sobre els turó de N del control però acabo corrent pel vessant i deixant-me el control a l'esquerra.

Fita 14: En aquesta fita coincideixo amb en Tommi i em fa un comentari amb molta substancia. Em fa correr davant seu i al començar a pujar per l'esperó em crida: "disciplina!!" I es que la meva tendència era evitar el desnivell corrent pel vessant dret de l'esperó. Desnivell que tard o d'hora haig de guanyar aixi que millor encarar-lo amb "disciplina". Correr-hi per sobre es mes comode i tens millor visibilitat.
_________________________________________________
Durant el segon Entrenament continua plovent però ara ja som aqui! Així que... a mullar-se!!!

Son 13km de recorregut!!! Ni més ni menys!! S'han eliminat els camins i elements humans(tanques) pel damés, es com una cursa normal.

Al començar a correr crec que faré tot el recorregut pero de seguida m'adono que ni "la fuerza" ni l'energia m'acompanyen. Pot ser l'alçada? estic poc entrenat? em pesa el cul? es la edat? ;-)Despres de la fita 13 ho deixo. Si tot va bé el proper dissabte despres del Camp. de Cat. de Sprint a la Seu podria pujar i fer el troç que m'he deixat!!


escala 1:15.000

13 de maig de 2008

PREBALISATS a SALDES

El passat divendres, just abans dels Campionats de Catalunya a la Seu, en Tommi i jo vam pujar a Saldes a prebalisar els circuits de Copa Catalana que ens esperen el 1 de Juny.

Els traçats d'en Tommi son molt tècnics i no els falta una bona dosis d'exigència física!! disfrutareu!!!

El pronòstic del temps per al cap de setmana era de pluja i més pluja però tot i així hi vam anar. Feia temps que no passava tant de fred!! En Tommi per una banda i jo per l'altre, ens vam passar 3h 30min encintant sota la pluja a 4ºC. Això si, amb un paraiguet cada un!! Quina imatge, empapats com a polls!!

Aqui teniu els traçats:
_________________________________________________

11 de maig de 2008

CAMPIONATS de CATALUNYA - SEU d'URGELL

LLARGA DISTANCIA

Sensacions:
-Entro bé al mapa fins que em trobo la tirada llarga.
-tirada llarga: Escullo "equivocadament" un recorregut on haig de contar els diferents tàlvegs que em vaig trobant. Això no em dona seguretat, amb la qual cosa quan no trobo la fita al atacar-la desconfio i penso estar buscant en una vesant equivocada. A partir d'aqui m'es molt dificil resituar-me. (Com a la mitja, torno a encallar-me molt en una fita.)
-A la resta de la cursa tot i cometre algunes errades recupero la confiança.
-Fisicament esgotat.
-Errades: 7, 15 i 22



Una elecció de ruta més segura ja que no atravessem tants tàlvegs podia ser:
-Al abandonar el camí ens mantenim a nivell i anem a caure a un fons de vall des d'on pujant per l'esperó anirem a buscar el control. Tot i que no veig un punt d'atac clar)_____________________________________________
MITJA DISTANCIA



-Errors: Fita 2 (16'25'') , fita 16 (12'39'')
-No entro al mapa. M'estavello a la fita 1 i 2 i faig un error en paral.lel a la 16.



___________________________________________________

7 de maig de 2008

JUKOLA

El 14 de Juny viatjarem a Finlandia on es cel·lebra el Jukola, la carrera per relleus junt amb el Tiomila més reconeguda en l'orientacio internacional.


Aquest any es correrà a Tampere (a uns 200km al nord de Helsinki.)


Aquest es un mapa antic de la zona. (Es va utilitzar l'any 1986 en el Jukola d'aquell any.)


Pagina del Jukola2008: http://www.jukola2008.net/pages/index.php?lang=en

__________________________________________________________

O-FESTIVALEN i ENTRENAMENTS A NORUEGA

El 16 de Juny, despres del Jukola, viatjo a Oslo (Noruega) on es cel·lebra el O-Festivalen. Es tracta de 3 dies de competició (Llarga, Mitja i Retlleus).


Aquesta n'es la pagina:
http://app.o-festivalen.com/wp/


Aquests son els mapes sobre els que es correrà:














Com que arribo a Oslo el dilluns i les competicions no son fins divendres, aprofitarem per fer alguns entrenaments que ens ofereix la organització

Aquests son alguns dels entrenaments previstos:






















_______________________________________________________

Lliga espanyola a Onil

Aquests son els meus recorreguts de la cursa de Llarga Distancia del dissabte 3 de maig a Onil

Eren 9.7km i 485m de desnivell











Les principals errades van ser a les fites 3, 8 i 20 i en l'eleccio de ruta de la 12. On hauria sigut millor aquesta alternativa:














.
El diumenge 4 es va correr la Cursa de mitja distància.



Eren 4.6km i 235m de desnivell

6 de maig de 2008

Jukola 2007 - Lapua

.
Ara que ja falta poquet pel Jukola d'aquest any recordo l'emocio de l'any passat. També recordo les anecdotes que ens van anar passant tant en el vitge com durant la cursa en si.
.
Cada un dels que vam participar vam fer una petit relat on explicavem la nostra experiencia. Tot i aixi despres no es va publicar enlloc i es per aixo que aprofito el bloc per recordar-ho i explicar-ho a aquells a qui els pugui interessar.
.
.
.
JUKOLA 2007 - LAPUA
.
.
1era MANIGA – Jordi Sales
.
DONNGGGGG, amb un contundent toc d’una gran campana es dóna la sortida alrelleu del Jukola. El silenci de sepulcre que el precedeix sorpren alsforanis nouvinguts.Una sortida en massa envoltat d’una graella de més de 1300 corredors posala pell de gallina. Feia dies que només d’imaginar-m’ho em provocava remorde panxa i fins i tot em feia replantejar la certesa o no de còrreraquesta màniga.Un problema tècnic de només uns segons de durada provoca que em passin més de 600 corredors! Dada que ajuda a dimensionar la grandesa d’aquesta prova.
.
Entrar al mapa envoltat d’una gran multitud no em va costar, m’ho haviapreparat a consciència i em va sortir bé.El magnetisme de la zona el qual distorciona el bon funcionament de labruixula va afectar-me sobretot a la tirada llarga, al segon control.Adonar-se que còrrer per la traça dels de davant és molt millor queintentar fer noves eleccions de ruta no és una decisió fàcil pels novells.
.
El gruix de la cursa va anar-me prou bé. Fins a poc del final no vaig ser conscient que m’havia dossificat molt, massa, vaig acabar molt sencer. Bé,sencer físicament que no pas anímicament, doncs vaig fer un mp. Pinçar-ne una per una altre. Era un control facilíssim al costat del camí. Va saber-me molt greu pels meus companys, tot i que cap d’ells va retreure’m res de res malgrat la seva, endevino, gran frustració.Des d’aquí, de nou, els ho agraeixo.
.
.
2a MANIGA – Lluis Bedós
.
La foscor absoluta de la nit aquest any no va arribar mai. La cursa es disputava més al nord que anys anteriors, per tant les postes 2 i 3 el frontal servia de poc, per llegir mapa i mirar on posaves el peu.
.
12.25 - Zona d'escalfament, vigilant l'arribada d'en Sales.
13.35 - Faig un pla per la cursa: inici tranquil, llegint, i anar augmentant el ritme a mesura que vagi entrant en el mapa. (això és la teoria)
12.47 - Entre tants ulls blaus, cabells rossos i una mitjana de 1.85m d'alçada, apareix el nostre rellevista tipical Osona men, inconfusible!
.
Però tots els començaments són bonics, massa bonics. Els primers controls els trobo sospitosament massa fàcils, cosa que em fa gaudir gratament del bosc i l'ambient de cursa. Això em dóna prou confiança per augmentar el ritme (gran error). Així van començar a passar coses moooolt estranyes, buscar una fita durant 5min i estar tot sol (hi havia 2000pers al bosc), trobar-te 5 trens de cares, saltar-me un control... en definitiva, en les següents fites els errors sumaran fins a 20min!!!! (passar de la teoria a la pràctica no és tan senzill)
.
Cap al final de cursa sembla que les coses anaven tornant al seu lloc, fins i tot jo que ja començava a dubtar de mi mateix.
.
Última fita i...ii.... i un esprint interminable ... recullo mapa del relleu... uf, ja hi sóc. Però en Ll.Ferrer m'esperava amb una cara de pomes agres i una mala notícia, m.p.
.
Doncs res que per això els relleus són tan bonics, per l'equip!!!!
.
.
.
3a MANIGA - Lluís Ferrer
.
Al Jukola hi ha tanta gent, que sovint perds de vista als teus companys d'equip. No saps si encara estan corrent, si ja han arribat o si ni han sortit tot esperant el relleu...
.
No vaig veure en Sales entrar ni tampoc a en Bedós sortir; quan portava a dins del bosc? Quanta estona li mancava?Aquesta incertesa va fer que em plantés a la zona de canvi amb una impaciència inusual; l'espera, amb la fresqueta de les 2 de la matinada de Lapua i la llum tènue que regnava al Jukola-Arena em va fer pensar en la manera d'afrontar la cursa: "córrer, orienta't i gaudeix! Això no es pot fer cada dia!". I així va ser.Amb el seu elegant córrer veig a en Lluís que es dirigeix cap a meta.
.
Ja em preparo, i els nervis s'activen sols. Em lliura el mapa i em comenta un detall d'interpretació: "alerta amb els semioberts". I jo vaig pensar: " i amb les corbes, i els turons i els aiguamolls, i les roques, i ...". Amb el frontal obert i l'adrenalina carregada em dirigeixo cap a la immensitat d'un bosc escandinau ple de fites per picar! Què es pot demanar més?
.
El bullici i soroll que minuts abans senties a la sortida, es converteix en la fresa rítmica de les petjades i esbufecs dels participants que més o menys anàvem junts: això (d'anar junts), és una constant al Jukola; si estàs sol o és que vas primer o que t'has perdut molt.
.
La cursa esdevé una alineació de plaers consecutius: un turó, si! un aiguamoll, si! el límit, si! una roca, també! Personalment satisfet en la meva orientació veig que se m?acaba la festa entre aquella sensació barrejada de satisfacció i melancolia. Última fita, i meta!
.
Agafo el mapa per l'Abel i a 40 metres li veig la cara de tensió i concentració pròpies del moment i denoto que té la vista clavada al plànol que jo duia a la mà. ? Va! Dóna-me?l!!?, deuria pensar. En canvi, el meu pensament va ser; ?Quina sort. Ell encara ha de córrer?.Suat i content, vaig cap a la tenda, em canvio i em dirigeixo a comprar-me l?esmorzar. Mentre m?estic menjant un cafè amb llet i un?sukkalapulla?finlandès, veig que són quarts de 5 del matí...Tot plegat, impressionant!
.
.
.
4a MANIGA: Abel Ledesma
.
El meu segon Jukola havia començat amb millors sensacions que el primer pel que fa als entrenaments previs a la competició. Feia errades però en cap moment em vaig trobar sense tenir ni idea d'on era, com sí m'havia passat l'any anterior. De totes maneres el "model event" de la cursa se m'entravessava una mica, però als altres "jukolaires catalans" sembla que els hi passava el mateix.
.
Arriba el dia de la cursa, els 1300 primers rellevistes a punt i DONNNGGG! La processó de corredors s'endinsa al bosc. Em quedo fins l'arribada dels primers rellevistes (magnífica cursa d'en Roger amb el Ronneby) i emocionat i nerviós intento anar a dormir una mica a la tenda. Mig endormiscat sento que en Sales comenta que ha pinçat una malament. Merda! No m'ho puc creure! Recondueixo la meva petita frustració i de seguida penso: "Tan se val, em vingut a gaudir de l'ambient i els terrenys del Jukola". Continuo dormint fins que em desperta en Lluís Bedós, l'altre Lluís ja fa 20 minuts que corre.
.
Vaig cap a la zona de sortida a mirar els ordinadors per saber per on va en Lluís Ferrer, però en haver fet MP no surten els passos intermitjos de l'equip. Augmenten els nervis perquè no tinc ni idea de quan li falta per arribar, per tant entro cap a la zona d'escalfament tot fent rectes des de la darrera fita vista fins a la zona de canvi de mapa mirant de que no se'm passi. Ja el veig "Vinga Lluíííííís!!".
.
Ja tinc el mapa, "som-hi cap al bosc!", no sé si estic gaire concentrat, primera fita bé, segona ... "merda" l'he passat per sota i no m'he adonat. No és un bon començament i no aconsegueixo entrar en cursa, tota la resta és una combinació d'encerts, errades i algunes (masses) grans errades. En alguns tirades, sobretot al principi, vaig completament sol, tot i no estar perdut, i fins i tot obro algun caminet nou. Se m'entravessen les zones més tècniques amb molt detall i moltes fites que no són la meva.
.
Durant la cursa em creuo o em passen corredors dels equips líders, és increïble com poden anar tant ràpid i orientar-se en aquests terrenys nòrdics. Jo si anés a la seva velocitat tindria prou feina en no trebancar-me amb les pedres o branques. Definitivament estic molt i molt lluny d'aquests corredors, però he pogut gaudir de l'ambient de les grans competicions i la mateixa cursa que els millors del món. L'any vinent sortirà millor!
.
.
.
5ª MANIGA – Benet Totusaus
.
Cap a les 12h de la nit em vaig ficar al sac de dormir per intentar descansar una mica i estar en bones condicions per a la cursa però semblava que no m'adormiria mai. El Speaker que no callava ni un minut i els nervis del meu primer Jukola no m'ho permetien. Suposo que el cansament va poder amb mi i vaig poder dormir un parell d'horetes.
.
Al sortir de la tenda pelat de fred i apropar-me a la zona d'arribades veig en Lluis Ferrer com arriba i entrega el relleu al quart rellevista, l'Abel. Era moment de prepararse perque en poc més d'una hora em tocava correr a mi.
.
Aquests terrenys son molt diferents al que tenim a la peninsula aixi que tenia clar que començaria molt suau per entrar en mapa i que aniria augmentant de ritme conforme agafes confiança. A meitat de cursa em vaig adonar que no havia comès cap error important, això em va pujar força la moral però no era el moment de relaxarse. A més a més s'apropava la zona mes tècnica del mapa.
.
Els caminets que es formen al bosc al pas de milers de corredors et faciliten la carrera però en qualsevol moment et podien portar a una fita que no és la teva i resitura-te no és gens fàcil. Finalment arribava a la ultima fita. S'havien acabat els nervis i la pressió, però també s'acabava el plaer de poder correr per aquests paratges.
És una experiència única i més encara per correr amb l'equip que corria.
.
.
.
6ª MANIGA – Eduard Garcia
.
Em desperto confós a la nostra tenda d’equip. Sento veus que xiuxiugueixen. Són vora les 4:00. M’incorporo, encara dins del sac, i sento els dos lluïsos xerrar. En Sales dorm. No puc evitar preguntar com va la cursa. M’expliquen que l’Abel ja fa 15 minuts que està en cursa, i no puc evitar posar-me content i nerviós alhora, perquè no havia previst que a aquesta hora el nostre quart rellevista ja estigués corrent, i d’aquí poc em tocarà a mi.
.
Però l’eufòria dura poc. Em confessen que el nostre primer rellevista ha fet un mp. No puc evitar sentir-me frustrat i desanimat durant uns segons... Tant de temps esperant aquesta nit, per a això? Però de seguida me n’adono que això ens pot passar a qualsevol i, de fet, ens ha passat. Així que de seguida se’m passa la mala llet.
.
A les 5:00 em llevo. Fora el sol ja s’aixeca, i comença a fer calor fora de les zones amb ombra. Em preparo, esmorzo, escalfo, entro a la zona de canvi de relleu i m’entra la pixera... Mentre trec la bufeta de pena sento uns crits: “Duduuu!”. És en Benet, que ha fet una gran cursa i està esperant-me a la zona de canvi per donar-me el relleu. Faig el primer esprint de la cursa, arreplego el mapa disculpant-me, i entro dins del bosc.
.
La cursa és una alternança de sensacions contradictòries, bones i dolentes. Del plaer d’estar corrent per aquell boscos tant diferents als nostres, a la sensació de que estic fluix (acabo de sortir d’uns dies de diarrea molt forta i febre). No puc evitar fer massa errors, fins i tot en un moment haig de fer una gran marrada per resituar-me, quelcom que em baixa molt la moral. Darrerament estic fent unes curses molt medriocres a nivell de tècnica (i aquesta n’és un clar exemple) i no sé què pot estar fallant.
.
La darrera part de la cursa em surt millor i deixo la resta de forces a l’interminable esprint final. Mentre creuo la meta veig al panell electrònic que arribo vora el lloc teòric 400, el que vol dir que he mantingut posicions. Arreplego el mapa del nostre darrer rellevista, 3 minuts abans (uff!) de que tanquin la zona de canvi de relleu per a fer la sortida en massa, li doblego el mapa amb el darrer esforç i...
.
En Roger em rep tranquilament, em dóna la seva jaqueta i l’ampolla d’aigua amb un somriure franc com només ell el sap fer (mentre jo esbufego) i em demana que li porti tot plegat a la tenda. Jo, matant-me a l’esprint i, ell, s’endinsa poc a poc al bosc... No importa, amb el seu relleu, avançarà en més de 100 llocs l’equip de Catalunya. Realment ell està a una altra òrbita i jo encara tinc tantes coses a aprendre!
.
No puc evitar marxar del Jukola amb la sensació de que he gaudit molt més de l’aconteixement en sí i de la companyia del amics de l’equip de Catalunya, que de l’orientació en sí. No m’acabo d’adaptar a aquest tipus d’orientació, difícil i a més amb un bosc ple de traces d’altres corredors. Potser l’any que ve serà diferent!
.
.
.
7a Maniga - Roger Casal
.
Només dir-vos una cosa que vaig pensar de camí cap a la penúltima fita de l'últim relleu i que volia comentar en arribar a meta.
.
Diiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiooooooosssssssssss!!!!!!!! Gracies per haver-me demanat fer l'últim relleu!!!! M'ho he passat de conya i he gaudit com mai del Jukola!! Contentíssim del meu primer relleu amb el Ronneby OK. Ambient inigualable a les files de la sele catalana (quines risses més sanes). Em quedo per primera vegada tota la nit del Jukola despert. Gaudeixo com mai del terreny corrent l'última posta del CAT-team. I per últim, orgullosíssim d'haver corregut 25km amb 56 fites en una magnífica nit d'estiu escandinava. Diooooooooooooosssssssss!!!!
.
I l'any que ve què....?
.
_________________________________________
.
.
.
Bé, aquests son el petits relats de cada un dels rellevistes... com diu en Roger: i l'any que ve què? doncs l'any que ve ja es aquí!!
.
Per diferents motius familiars i personals la majoria del rellevistes de l'any passat no hi seran. Això si, intentarem de per manera d'arribar a meta!!!!

4 de maig de 2008

Benvinguts al Bolc

.
Benvinguts a Orientant-me.
...
Aquest és un bloc amb format de diari personal on relato les meves experiències en el món de l'orientació.
.
Vaig començar a practicar aquest esport a finals de l'any 2005, així que fa relativament poc que estic en aquest món.
.

El ser un novell vol dir que encara em falta molt per apendre i segurament en apendre recau la part més divertida de l'orientació. Així mateix, el descobrir nous terrenys de diferents parts del món, el millorar dia a dia, les decepcions, les alegries, el conèixer gent amb la mateixa inquietut que jo i perque no dir-ho, el competir de tant en tant ho fan realment exitant.
.
Finalment convidar-vos a compartir aquestes experiències amb mi!!
.
Benet Totusaus
.